El 3 de desembre de 1967 Christiaan Neethling Barnard passaria a la història per ser el primer metge a realitzar amb èxit un trasplantament de cor. Va passar a l’Hospital Grote Schurr de Ciutat del Cap (Sud-àfrica). La donant va ser Denise Darvall, una jove oficinista de 25 anys que va morir en ser atropellada. El receptor va ser Louis Washkansky, un comerciant corpulent de 56 anys desnonat per un irreversible problema cardíac i una diabetis aguda.
L’operació va durar prop de cinc hores i, després de 52 minuts de sutures cardíaques, 20 cirurgians i un xoc elèctric, el cor del donant va començar a bategar al tòrax del receptor.
“La comprovació que davant meu hi havia un home estès, un home sense cor, però viu, em sembla que va ser el moment que em va infondre més paüra”, va reconèixer el mateix Barnard després d’observar la cavitat pericàrdica buida del receptor.
Quan el pacient va despertar va assegurar sentir-se molt millor i tots els diaris del món es van fer ressò d’aquesta notícia.
I encara que el receptor acabaria morint 18 dies després com a conseqüència d’una pneumònia, la intervenció representa tota una fita en la història de la medicina. Aquesta intervenció actualment permet salvar la vida cada any a més de 7.000 pacients cardiovasculars en tot el món, uns 250-300 a Espanya.
Iintervencions posteriors
Després de la cirurgia de Barnard es van intentar experiències similars en diferents països europeus però amb pèssims resultats. De fet, el 1968 el cardiòleg Cristóbal Martínez Bordiu, marquès de Villaverde i gendre de Francisco Franco, va tractar de realitzar a l’hospital de La Paz de Madrid el primer trasplantament cardíac a Espanya, però el pacient amb prou feines va sobreviure unes hores.
De fet, després del fracàs dels primers trasplantaments molts centres van deixar de fer-ho i no es van aconseguir millorar els resultats fins a finals dels anys 70 amb la introducció de la ciclosporina, el primer fàrmac realment eficaç contra els rebutjos.
17 anys després, al maig de 1984, els cardiòlegs Josep Maria Caralps i Josep Oriol Bonín durien a terme a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona el primer trasplantament cardíac amb èxit a Espanya, ja que el pacient va sobreviure nou mesos.
Al juliol d’aquest mateix any Ramón Arques, a la Clínica Universitària de Navarra, va aconseguir trasplantar amb èxit un altre cor. I al setembre d’aquest mateix any, Diego Figuera, a l’Hospital Porta de Ferro de Madrid, s’uniria al grup de pioners en realitzar a més el primer trasplantament pediàtric a Maria Dolors Ortega, quan tot just tenia 11 anys d’edat.
Des de 1984 fins a la data més de 8.000 persones s’han beneficiat d’aquest tipus de terapèutica, 427 d’ells nens.
A més, les xifres de supervivència després d’un trasplantament cardíac han anat millorant amb l’experiència i són, en l’actualitat, del 80 per cent a l’any i 70 per cent als cinc anys del trasplantament.
DADES BIOGRÀFIQUES
Christiaan Barnard es va doctorar a la Universitat de Ciutat del Cap (Sud-àfrica), on s’havia graduat en 1953, i va iniciar la seva carrera com a metge cirurgià general a l’Hospital Groote Schuur. Però va ser el 1955 quan va obtenir una beca per estudiar a la Universitat de Minnesota (Estats Units), on es va formar com a especialista en cardiologia en 1958. Owen H. Gesteen el va introduir en la ciència cardiovascular i el cirurgià Norman Shumway li va familiaritzar amb la tècnica de trasplantaments de cor amb animals. Al seu retorn, Barnard va practicar aquesta intervenció amb animals i en 1962 va ser nomenat cap de cirurgia toràcica al mateix hospital on va exercir abans de doctorar-se.
