Experts apunten que el professionalisme és la clau de l’èxit del model EBA

L’any 1994 es van crear les Entitats de Base Associativa (EBA). La XX Jornada Aceba, celebrada a l’ajuntament de Vic i organitzada per l’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa (Aceba), va fer balanç d’aquests vint anys d’autogestió. Segons Marta Serrarols, gerent de l’EAP Vic i presidenta del comité organitzador de les jornades, “com a model haguéssim pogut avançar més, si no s’ha avançat no ha estat pels professionals sanitaris sinó per les condicions polítiques”.

Actualment a Catalunya en atenció primària (AP) hi ha 13 EBAs. El Centre d’atenció primària (CAP) El Remei, a Vic, es va convertir en el primer centre de Catalunya que era gestionat pels professionals sanitaris. “El CatSalut ens dóna el pressupost i nosaltres hem de gestionar-lo. La clau és que el professional decideixi”, va destacar Serrarols.

Com a novetat, la jornada va comptar amb la participació dels pacients. Es va posar sobre la taula la necessitat d’un abordatge compartit entre professionals i pacients en el procés d’atenció i la presa de decisions compartides en el diagnòstic. Un altre dels temes tractats durant la jornada va ser l’ abordatge comunitari de la salut. Segons Andreu Segura, ex director de l’Àrea de Salut Pública de la Generalitat, “no hem de fer més coses sinó canviar com les fem. Si impulsem i promovem estils de vida saludables a la població serà molt més eficient i satisfactori en termes de salut poblacional que si anem incrementant el nombre de persones que medicalitzem”.

Estalvi per al sistema sanitari

Per la seva banda, Ivan Plana, gerent de Serveis Assistencials del Catsalut, va destacar que les EBAs han contribuit a l’estalvi públic. “Les EBAs han representat un estalvi de més de 2.000 milions d’euros al sistema”. Els professionals, per la seva banda, reconeixen que el model promou la implicació, la motivació i el desenvolupament i que dóna marge organitzatiu i agilitat en la presa de decisions, ja que són ells mateixos els que fan les tasques assistencials, és a dir, els que decideixen diàriament quines són les millors formes d’atendre les necessitats de salut de la població.

Segons Albert Ledesma, gerent i el fundador del model del EAP Vic,“l’EBA és un model adaptat a les necessitats dels professionals. El model que millor respon a les necessitats de tots els professionals de la salut, no només dels metges”. Ledesma va destacar l’estabilitat laboral que es dóna en les EBAs.”En la majoria d’EBAs es dóna una alta capacitat de contractació i una estabilitat laboral. Això repercuteix en què l’atenció al pacient sigui millor”.

Els pals a la roda amb els que s’ha topat aquest model són, segons Ledesma, els prejudicis. “Sempre se’ns ha jutjat amb prejudicis per ser una entitat amb ànim de lucre i no per la feina que fem amb els pacients. El model sanitari europeu és més similar al model EBA que al de funcionariat”. Ledesma va reconèixer que tots els valors que s’havien plantejat quan van fundar el model EBA segueixen presents. “Ara estem a mig camí i volem continuar”.

Un altre dels temes tractats en la jornada va ser el de la compra de serveis de salut en funció dels resultats. Segons Núria Mas, directora del departament d’economia d’IESE, “els resultats haurien de basar-se en una millora de la salut de la població, un ús dels recursos eficients i en la satisfacció dels ciutadans amb els serveis rebuts. En base a aquests tres aspectes el CatSalut hauria de contractar la compra de serveis”.